L’empresa

Els anys que separan la fundació l’any 1925 de Soler i Sauret de l’actualitat, ens han servit per adquirir una experiència i un coneixement, tant de la zona com del transport col·lectiu, que només es pot assolir quan el que t’avala és el temps. Així, sabem que en l’entorn en què ens movem, en el transport col·lectiu de persones no només és important comptar amb uns bons recursos tècnics, sinó que tant o més important és tenir recursos humans d’alta qualitat.

Qualitat visible amb el tracte del personal de conducció amb les persones viatgeres, aquest és el reflex de tota una estructura tan interna com externa, l’objectiu de la qual està fixat en la satisfacció dels nostres clients.

LLIBRE: BREU HISTÒRIA DE LA COMPANYIA SOLER I SAURET DE 1925 A 1990

Aquest es el relat de seixanta-cinc anys d’història de la companyia d’autobusos Soler i Sauret. Són els primers, des de la seva fundació a l’any 1925 fins el 1990, poc després de la jubilació d’en Josep Batlle, l’autor d’aquest relat i un dels seus principals protagonistes.

Comptable, financer, cap administratiu i tantes altres coses que el van convertir en l’home de confiança de les famílies propietàries. Una figura que probablement existeix o ha existit a gairebé totes les Pimes. La mà dreta, l’home dels números, de les lleis, dels reglaments i dels tràmits. Cabal i rigorós, just i meticulós que, un cop exposades les xifres i els fets, ajudava a la presa de decisions més rellevants en la gestió del negoci.

I va acabar la seva relació amb l’empresa de la millor de les maneres possibles: feliçment jubilat i exercint a estones lliures com a historiador o potser biògraf, ja que va viure en primera persona gairebé tot el que ha anat succeint durant els primers 65 anys de vida de la nostra Companyia. Perquè llavors a les empreses se’ls deia companyies, una denominació més propera al concepte d’acompanyament entre persones que la componen, que al seu propòsit econòmic. Eren altres temps. I tot això amb un fil conductor que no és casual: els autobusos que durant tots aquests anys es van anar adquirint, reformant, venent, recuperant i fins i tot conservant en algun cas fins els nostres dies. Els que sou del ram sabreu de què us parlo. Un autobús és, per a una petita companyia de transport, molt més que una màquina. Potser perquè ha estat la base que ha permès la seva activitat, el mitjà que amb una tecnologia i mecàniques fascinants, era capaç de recórrer grans distàncies amb un munt de viatgers als seients i fins i tot al sostre. Superant dificultats, obstacles i avaries i molt sovint manca de recanvis.

Era l’era de les màquines, període comprés entre la segona revolució industrial i la Segona Guerra Mundial que van canviar el món. I cada una, cada autobús, tenia gairebé personalitat pròpia: el número 7, un GMC model T-42 de 23 cavalls de 1929, o el 34, un modern Pegaso model 5020, de 41 cavalls del 1964. Màquines que esdevingueren gairebé companys de feina.

Aquest fil conductor dels autobusos ens acompanya durant el relat de tots aquests anys, com un viatger que a bord dels vehicles va veient els esdeveniments que es van succeint: guerres fratricides o guerres alienes. Després la Pau. Penúries i progrés, canvis socials, laborals, culturals i tecnològics…Tota una evolució i revolució que amb la mirada fascinada d’aquest passatger ens mostra els canvis que hem fet com a país i com a societat. Per això hem volgut publicar el relat pràcticament tal com en Josep el va redactar, respectant el seu estil col·loquial i planer.

I els que ara formem part de l’empresa, som per bé, fills de tot aquest relat, dels seus protagonistes; en Josep Batlle, en Ramon Camats, en Josep Arqué o en Josep Comellas. En Jaume Sauret Martí i en Jaume Sauret Catasús, l’Isidre Soler i Soler, en Joan Soler Montserrat i en Joan Soler Almirall, així com tants d’altres que amb la seva manera de fer, d’entendre les relacions entre les persones, el seu principi de l’estalvi de recursos, els seus valors, el seu esforç i treball ens han marcat un camí i la manera de recorre’l. L’esperit d’una petita companyia familiar, de dues famílies, que s’ha fet més gran, però que intenta preservar aquests principis i valors que tant servei els van fers als seus fundadors.

Gràcies, Josep, per aquest testimoni, on es llegeix més enllà de les xifres, les dades i les anècdotes, la teva estima pel treball i per l’empresa a la qual vas dedicar tota la teva vida professional.

Gràcies per tot plegat.

Famílies SOLER I SAURET

EXPOSICIÓ: BREU HISTÒRIA DE LA COMPANYIA SOLER I SAURET DE 1925 A 1990

Exposició itinerant que es va inaugurar com a acte principal de la Setmana del patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, després es va exposar en el Museu de Molins de Rei, dins del marc de la Fira de la Candelera i per finalitzar es va exposar a Avinyonet del Penedès, en un acte molt emotiu, ple de records de la major part dels assistents!!!

CHEVROLET

El vehicle nº 9 és un autobús de la marca Chevrolet adquirit l’any 1933. Inicialment va ser carrossat per Marimón (Igualada) ja que Ayats, el carrosser habitual de l’empresa, no podia fer-ho. L’autobús va equipat encara amb el motor original de 21 CV de potència i té capacitat per a 20 viatgers a part del conductor.

La carrosseria actual, però, no és l’original. L’any 1939, en finalitzar la Guerra Civil, durant la retirada, l’exèrcit republicà va requisar aquest autobús juntament amb d’altres. Per sort, aquest va aparèixer poc després en una platja d’Argelers (Sud de França) amb la carrosseria tota cremada i el motor ple de sorra. Gràcies a una carrosseria de segona mà proporcionada per un transportista de Cervelló es va poder recuperar l’autobús. La nova carrosseria era la part posterior d’un Citroën. Degut als problemes de subministrament de benzina i de gasoil, derivats de la postguerra i de la Segona Guerra Mundial, del 1940 fins el 1946, aquest autobús va dur gasogen de carbó.

Aquest autobús estava assignat al servei Avinyonet del Penedès – Vallirana – Molins de Rei – Barcelona. El viatge entre Vallirana i Barcelona amb aquest vehicle durava 60 minuts, exactament el mateix temps que s’esmerça en l’actualitat.

L’any 1979 va ser parcialment restaurat en els propis tallers de l’empresa i ha anat sent conservat fins avui en dia. A principis del 2010 va iniciar-se per part també del personal propi de l’empresa una restauració més completa consistent en la correcta impermeabilització del sostre, la neteja i polit de la fusta interior, reparació de la xapa i repintat exterior així com la restauració del motor.